Cardenal Sistach: “Fa goig veure l’interès i la participació d’arquebisbes vinguts de quatre continents”

El Cardenal Sistach extreu conclusions positives del desenvolupament de la segona fase conclusiva del Congrés internacional de les Grans Ciutats

Com s’està desenvolupant aquesta II part conclusiva del Congrés Internacional de les Grans Ciutats?

Està tenint molta participació. Quan el vaig organitzar tenia certa por a no generar continguts suficients. En aquesta fase els arquebisbes ens estem deixant interpel·lar per totes les idees  que van formular els tècnics en la primera part del Congrés. Després d’avui, puc afirmar que sí que ho hem aconseguit. Ens faltarà temps i tot.

Quins temes s’estan tractant?

Estem posant en comú aspectes que ens fan patir a tots. Es tracta de trobar què ens ha impactat més, què ens ha fet pensar més, què haurem de canviar. El “com” ja és més difícil perquè implica més parts. El “com” vindrien a ser les fórmules. A Barcelona en poden funcionar unes i a Kinshasa unes altres. Hi ha realitats diverses, però les grans ciutats presenten unes qüestions comunes.

Barcelona té els mateixos reptes com una gran ciutat com Madrid?

Els desafiaments coincideixen. L’individualisme, la soledat, la pobresa o ciutats de creixement artificial que creen barris deshumanitzats. Però l’Església està justament per humanitzar, per donar un sentit de fraternitat en les convivències humanes, que no sempre són fàcils. El problema és com arribar a les persones. Com fomentem l’encontre personal amb Crist.

Per arribar a aquest “com”, quins passos ha de seguir l’Església?

Quines coses hem de canviar i potenciar? El Papa ho diu en l’Evangelii Gaudium: “Somio en canviar-ho tot”. Hem de portar la salvació de Jesucrist a les persones. Hem de conèixer com són les persones per oferir-los l’evangeli amb el llenguatge d’avui. Per exemple, l’arquebisbe de Monterrey explicava com en un dels barris més marginals i conflictius, al apropar-se a aquestes perifèries, s’adonava que la gent és bona, que té sentit de transcendència. Són persones de carn i ossos com nosaltres que busquen un sentit a la vida.

En aquesta segona fase conclusiva han repetit teòlegs com Alfons Borràs o Carlos Maria Galli, que no són arquebisbes. Amb quin objectiu han vingut?

Els pastors ens podem desorientar en algunes coses, i podem necessitar llum dels tècnics, dels més experts. Són teòlegs i pastoralistes que vénen amb una funció subsidiària. Però fonamentalment qui parla en aquesta segona fase conclusiva som els pastors. Fa goig veure l’interès, la participació d’arquebisbes vinguts de quatre continents.

S’espera aportar un document conclusiu al Papa Francesc?

Sinó arribem a conclusions no és important. El que més destaco és el diàleg i tot el que hem posat en comú. Més que donar conclusions al Papa, que també ho procurarem, l’escoltarem.

Què opina de l’acte i l’eucaristia que tindrà lloc avui a la Sagrada Família?

L’acte d’avui és un acte molt bonic. Enmig de la gran ciutat. D’una ciutat que valora la cultura i la religiositat. És un acte cultual i cultural. Penso que amb el missatge del Papa, amb l’escolania de Montserrat i la polifònica de Puig-Reig, l’èxit està assegurat. Però sobretot, per la paraula de Déu.