Cant de la Sibil·la a la Catedral

El Cor de Cambra Francesc Valls continua amb la tradició de recuperació del patrimoni de la catedral de Barcelona. Aquest any, Josep Vila, director de l’Orfeó Català, estrena un interludi sobre el Cant de la Sibil·la. El Cor de Cambra Francesc Valls tornarà a interpretar, aquest 24 de desembre, a les 23.30 hores, el Cant [...]

El Cor de Cambra Francesc Valls continua amb la tradició de recuperació del patrimoni de la catedral de Barcelona. Aquest any, Josep Vila, director de l’Orfeó Català, estrena un interludi sobre el Cant de la Sibil·la.

El Cor de Cambra Francesc Valls tornarà a interpretar, aquest 24 de desembre, a les 23.30 hores, el Cant de la Sibil·la a la Catedral de Barcelona, drama sacre que es va deixar de representar en aquesta seu l’any 1575 i que es va recuperar ara fa tres anys.

El Cant de la Sibil·la és l’escenificació del Judici Final per part d’un personatge femení que canta, espasa en mà, els vaticinis que al seu dia va fer a l’antiga Grècia la Sibil·la Eritrea. Les Sibil·les eren vidents que feien oracles a partir dels fenòmens de la naturalesa. Aquests oracles parlaven de la fi del món, cosa que fa comprensible que l’Església Catòlica hi trobés un valor pedagògic i els acabés incorporant com a última lliçó de les Matines de la nit de Nadal, és a dir, al moment de la primera vinguda del Crist, per anunciar-ne la segona. Aquests textos van arribar al Cristianisme a través del món romà i d’una traducció de St. Agustí.

La Catedral de Barcelona guarda la versió més antiga musicada (s. XV) de la Sibil·la a la Península Ibèrica, i també la més antiga, no en llatí, sinó en llengua vernacla. Es va representar a les catedrals de tota la Corona d’Aragó fins que el Concili de Trento (1545-1563) va promoure una renovació litúrgica que va fer obsoletes les antigues pràctiques. Tot i això, el fort arrelament popular d’aquesta tradició va fer que es mantingués en alguns llocs com ara l’Illa de Mallorca i l’Alguer (Sardenya). L’any 2010, el Cant de la Sibil·la de Mallorca va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

L’ampli fons documental conservat al respecte a la Catedral de Barcelona –on hi va haver una gran tradició de fer el Cant de la Sibil·la la Nit de Nadal- permet al Cor Francesc Valls, d’acord amb el seu ideari de recuperació musical, recrear i oferir als ciutadans de Barcelona, després de més de 400 anys, el cant sibil·lí amb la mateixa melodia –s’interpretaran cinc de les dotze estrofes que conté el manuscrit- i en els mateixos espais en què es va desenvolupar al s. XVI.

Seguint la voluntat d’oferir una aproximació acurada i propera del que es feia aleshores, la Sibil·la portarà un vestit inspirat en el vestuari de cerimònia femení a la cort de Felip II, confeccionat expressament per a l’ocasió, així com una espasa amb guardamà, reproducció exacta d’un model del segle XVI encarregada a un dels tallers més prestigiosos de Toledo, i que porta gravada a la fulla la inscripció “Iudicii Signum” -denominació llatina del Cant de la Sibil·la-. Les capes dels bordoners són capes pluvials fetes amb teixit d’or i passamaneria i, a l’igual que tot el vestuari litúrgic dels cantors i dels acòlits, són del mateix estil que l’utilitzat al s. XVI.

Aquest any, a més, la interpretació del Cant de la Sibil·la incorporarà un element nou i distintiu de la Catedral de Barcelona: els tres ciris que assistien la lectura del domer a l’ofici diví.

Finalment, tot plegat s’enriquirà amb un element musical de contrast: una estrena del compositor català Josep Vila i Casañas, director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Aquesta tradició es va iniciar l’any passat amb un encàrrec fet al compositor i Premi Nacional de Música 2010, Jordi Cervelló.

La mezzosoprano solista que assumirà el paper de la Sibil·la, com en les darreres ocasions, serà Eulàlia Fantova -integrant del Cor de Cambra Francesc Valls-, l’organista serà Josep M. Escalona -titular de la Catedral-, i dirigirà el cor el seu titular, David Malet. La producció ha comptat amb l’assessorament històric de Jordi Sacasas i musicològic de Maricarmen Gómez.

El Cant de la Sibil·la s’interpretarà, aquest 24 de desembre, a les 23.30 hores, a la nau central de la catedral de Barcelona.

T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...