Benaurats! Feliços!
"Tot rau a ser una persona senzilla, coherent, honesta, oberta confiadament a Déu i, al mateix temps, necessitada dels altres i oberta a ells"
La felicitat és un estat sempre en procés de recerca i té a veure amb el creixement espiritual i la maduresa humana. Hi ha a qui li costa molt ser feliç perquè es proposa quelcom inassolible, i hi ha a qui no li costa gens perquè la seva aspiració s’ha impregnat d’humilitat i fuig de tota pretensió egoista.
Els cristians, seguint Jesús, podem oferir una proposta de felicitat i contagiar-la. La clau ens la dóna Maria, la mare de Jesús, en el seu cant del Magníficat. Tot rau a ser una persona senzilla, coherent, honesta, oberta confiadament a Déu i, al mateix temps, necessitada dels altres i oberta a ells, la qual cosa li dóna el qualificatiu de «pobra» fins a fer d’aquesta virtut una clau per omplir de sentit la vida. És l’actitud oposada a l’orgull o a l’obsessió de riquesa que sempre empobreix.
Maria veu que no entren dins els plans de Déu les persones de cor altiu i, per això, derroca els poderosos del seu soli i exalça els humils, omple de béns els pobres i els rics es queden sense res. El canvi és agosarat i radical. Així, evangeli en mà, ens fem capaços d’entendre l’amor fins a la compassió exercint les obres de misericòrdia. Això demana ser persona neta d’intencions, absent d’aparences i visions asfixiants, disposada a fer —com ens demana el papa Francesc— la revolució de la tendresa.
El camí vers la felicitat demana ser d’aquells que no toleren que s’atropelli a ningú en la seva dignitat humana i de fills i filles de Déu, afamats i assedegats d’aquella justícia que s’identifica amb l’amor, s’entusiasma per la pau i és creadora d’unitat i reconciliació. És ser una persona que en la seva maduresa sap encaixar els contratemps, la calúmnia, la persecució, tal com ho estem presenciant avui. Així podem entendre que Jesús ens digui «benaurats!», «feliços!». La seva mare s’hi ha avançat, n’ha fet pregària i ens ha ensenyat a pregar. Quan a Maria, abans de la pregària, se li diu «feliç tu que has cregut!», ens dóna confiança saber que aquest és el camí de la felicitat.
Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona
