Beat Òscar Romero

Óscar Romero: "La meva mort, si és acceptada per Déu, serà per l’alliberament del meu poble i com un testimoni d’esperança en el futur"

Ha arribat el moment. Som molts els qui ens hem alegrat i ho agraïm. Entre el silenci orant i el reconeixement públic, l’Església proclama la santedat de qui ha donat la vida per Crist i pels germans. Per Crist, perquè el fa arribar a tots sense exclusió, i pels germans, perquè el seu cor de pastor l’ha descobert en els més pobres. La seva veu profètica s’ha fet sentir, molt incòmoda pels qui abusen d’un poder que s’atribueixen i no tenen, els dictadors de torn, però alhora una veu molt escoltada i apreciada pels qui se senten estimats i recolzats pels qui són víctimes de la violència i la injustícia.

Des de la seva mort, assassinat mentre celebrava l’Eucaristia en un hospital, el bisbe Òscar Romero ha estat un referent de santedat per a tota l’Església, com també ho són els màrtirs d’avui i de sempre. Un referent proper com a bisbe-pastor-model per a nosaltres, preveres joves, quan als anys vuitanta estàvem plenament involucrats en la pastoral juvenil. La seva actitud valenta va ser un estímul per al nostre zel apostòlic. Entre altres, com Joan XXIII, Hélder Câmara, Pau VI i Pere Casaldàliga, el seu era un dels testimonis que vaig voler deixar escrit en el tema que es referia a la missió del bisbe en un dels llibres de preparació a la Confirmació.

Deia en una entrevista: «M’agrada el qualificatiu d’home d’esperança. Crec que és la meva missió. Jo he intentat sembrar esperança, mantenir-la en el poble. Hi ha un Crist alliberador que té força per salvar-nos. Jo intento posar la meva gent en aquesta esperança. Com a pastor, estic obligat, per manament diví, a donar la vida per aquells que estimo, que són tots els salvadorencs, fins i tot aquells que vagin a assassinar-me. La meva mort, si és acceptada per Déu, serà per l’alliberament del meu poble i com un testimoni d’esperança en el futur. Pot dir vostè, si arriben a matar-me, que perdono i beneeixo els qui ho facin. Tant de bo que es convencin que perdran el temps. Un bisbe morirà, però l’Església de Déu, que és el poble, no morirà mai.»

 Sebastià Taltavull Anglada

Bisbe auxiliar de Barcelona