Amb els creients de l’Islam

En diverses converses personals amb creients de l’islam m’he adonat de la importància que té el diàleg en la distància curta. És la possibilitat de compartir aquells punts en comú que ens obren el cor a Déu i ens donen possibilitat de treballar junts.

En diverses converses personals amb creients de l’islam m’he adonat de la importància que té el diàleg en la distància curta. És la possibilitat de compartir aquells punts en comú que ens obren el cor a Déu i ens donen possibilitat de treballar junts. El papa Francesc, en un recent discurs al Pontifici Institut d’Estudis Àrabs i Islàmics,ha posat com a essencial l’exercici de l’escolta, no sols com a condició necessària, sinó com a deure pedagògic per ser capaços de reconèixer els valors dels altres, de comprendre les inquietuds que hi ha a l’arrel dels seus reclams, i de treure a la llum les conviccions comunes.

Tot això ens porta a ser clars i sincers. Al mateix temps que ens diu als cristians que hem d’acollir amb afecte i respecte els immigrants de l’islam que arriben als nostres països, i de la mateixa manera que esperem i demanem ser acollits i respectats als països de tradició islàmica, fa aquesta crida: «Prego, imploro humilment a aquests països que donin llibertat als cristians per poder celebrar el seu culte i viure la seva fe, tenint en compte la llibertat que els creients de l’islam gaudeixen als països occidentals! Enfront d’episodis de fonamentalisme violent que ens inquieten, l’afecte envers els veritables creients de l’islam ha de portar-nos a evitar odioses generalitzacions, perquè el veritable islam i una adequada interpretació de l’Alcorà s’oposen a tota violència» (EG 253).

Tanmateix, per al diàleg és essencial l’adequada formació dels interlocutors ben radicats en la pròpia identitat, la qual cosa fa possible que es puguin compartir aquells valors que conformen un autèntic comportament, s’orienten al bé comú i a viure en pau. Per això, ens demana que evitem un sincretisme conciliador que diu sí a tot per evitar problemes; seria —diu el papa Francesc— «una manera d’enganyar l’altre i negar-li el bé que hom ha rebut com a do per compartir generosament» (EG 251). La resposta la tenim cadascú, amb paraules, actituds i fets.

Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe auxiliar de Barcelona